- «Franco 4040» debat la memòria del Valle de los Caídos, les fosses i els desapareguts del franquisme amb un diàleg entre l’ historiador Ricard Vinyes i l’antropòleg social Francisco Ferrándiz
- El nou Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona i l’investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques van protagonitzar el debat “Fosses, Panteons i Mausoleus. De les cunetes al Valle de los Caídos”, organitzat per l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona
El catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i recentment nomenat Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, i l’investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Francisco Ferrándiz, van protagonitzar un diàleg sobre els processos de construcció de la memòria col·lectiva a Espanya. Mderat per l’escriptor Ignasi Riera, el debat va tenir com a punt de partida el tema «Fosses, panteons i mausoleus. De les cunetes al Valle de los Caídos».
Ambdós especialistes tenen un llarg recorregut en polítiques de memòria i van formar part de la comissió d’experts del Valle de los Caidos. Creada l’any 2011 amb l’objectiu d’elaborar un informe sobre què s’havia de fer amb aquest espai, l’informe d’aquesta comissió es va quedar en el calaix amb el canvi de govern del PSOE al PP.
Inaugurat el 1959, el Valle de los Caídos alberga el mausoleu del dictador Francisco Franco i del líder feixista José Anotnio Primo de Rivera. Construït per presoners polítics, allà hi reposen cossos de franquistes i de víctimes republicanes de la guerra civil espanyola, molts dels quals van ser exhumats de cementiris sense consentiment de familiars. És un dels espais més controvertits de la memòria col·lectiva a Espanya i símbol de la inoperància de l’Estat en relació als desapareguts de la guerra civil.
La taula amb els dos especialistes ha estat precedida per una conferència sobre el Museu do Aljube de Lisboa, a càrrec del seu director, l’historiador Luis Farinha. L’espai, construït a l’Edat Mitjana com a presó de monjos, va ser utilitzat com a carcel política durant la dictadura portuguesa. Des del passat mes d’abril la presó es va convertir en un espai de memòria sobre la lluita per la llibertat i la resistència al feixisme a Portugal.