L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) i el projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona coordinen aquesta exposició itinerant sobre la repressió simbòlica del franquisme. La mostra es presenta a l’interior d’un contenidor de fusta amb l’objectiu d’interpretar la violència real i simbòlica del franquisme retornant temporalment aquests elements a l’espai públic en un nou context i com una cosa aliena a una societat democràtica, sense ambigüitats sobre la seva iconografia feixista.

La repressió de la dictadura Franquista va adoptar diverses formes en el moment de fer-se present a les diferents ciutats. Una d’elles era l’ús extensiu de la simbologia feixista, la qual establia una jerarquia de control territorial. Això es feia visible en els noms dels carrers, en les plaques d’habitatge, els monuments, i molt especialment en els espais de control i repressió del règim. Molts d’aquests elements avui han desaparegut, han estat eliminats, emmagatzemats o bé resignificats durant la democràcia.

Algunes ciutats com Barcelona van començar a retirar la simbologia franquista i reemplaçar els noms de carrers més explícits en els anys 80, però en la segona dècada de 2000 encara hi havia plaques i alguns monuments commemoratius per a ser retirats o reinterpretats. En altres ciutats espanyoles, aquest treball va començar a desenvolupar-se més recentment.