L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la UB (EUROM) i la Fundació Cipriano Garcia de Comissions Obreres de Catalunya promouen un debat amb els representants de les candidatures catalanes a les pròximes eleccions generals amb l’objectiu de donar a conèixer les posicions dels diferents partits davant les polítiques de memòria.
El debat serà emés en directe i tindrà lloc el dia 9 de desembre a les 17h a la Universitat de Barcelona. Han confirmat participació Gabriel Colomé (PSC), Feliu Guillaumes(Democràcia i Llibertat), Joan Mena Arca (En Comú Podem), Salvador Ferran i Pérez-Portabella (Unió) i Joan Tardà (ERC).
Moderat per l’historiador Jordi Guixé i Coromines, director de l’EUROM, i per Javier Tébar, historiador i director de l’Arxiu Històric de CC.OO, el debat ha rebut adhesions de diverses entitats que treballen en la recuperació de la memòria històrica a Catalunya i a Espanya.
Motivacions
Els usos del passat són cada vegada més presents tant en l’arena política com mediàtica. Les discussions al respecte han pres cada cop més importància, no només a escala nacional, també des d’un punt de vista europeu –enguany hem presenciat diferents posicionaments al voltant de la fi de la Segona Guerra Mundial i com les diferents memòries d’aquest episodi històric, fonamental per entendre el projecte unitari europeu, han esdevingut un repte de gestió política. A Espanya, l’Estat s’enfronta a reptes concrets, plantejats per entitats i diferents actors de la societat civil, des de l’inici de la passada dècada.
Les demandes i reivindicacions socials han cristal·litzat en la creació de diferents instruments: una nova legislació, noves institucions i programes d’actuació a diferents nivells competencials (estatals, autonòmics i municipals). Tanmateix, aquestes mesures han incrementat el debat entre detractors i valedors, entre els que creuen que han estat mesures porugues i els que creuen que han estat mesures radicals –l’exemple de la llei coneguda com a “Ley de la Memoria Histórica” és paradigmàtic. Mentrestant, diferents instàncies internacionals, com els relators de les Nacions Unides o la justícia argentina, han ampliat el debat a dimensions jurídiques fins ara inèdites a Espanya.
