{"id":484,"date":"2017-11-13T12:03:00","date_gmt":"2017-11-13T12:03:00","guid":{"rendered":"http:\/\/europeanmemories.net\/frog\/?p=484"},"modified":"2017-11-13T12:12:48","modified_gmt":"2017-11-13T12:12:48","slug":"el-marc-legislatiu-de-memoria-democratica-a-catalunya-balanc-i-valoracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/2017\/11\/13\/el-marc-legislatiu-de-memoria-democratica-a-catalunya-balanc-i-valoracio\/","title":{"rendered":"El marc legislatiu de mem\u00f2ria democr\u00e0tica a Catalunya. Balan\u00e7 i valoraci\u00f3"},"content":{"rendered":"

F. Xavier Men\u00e9ndez i Pablo<\/a><\/span>,\u00a0<\/strong>Arque\u00f2leg i muse\u00f2leg. Membre del Consell de Participaci\u00f3 del Memorial Democr\u00e0tic i del Comit\u00e8 de Fosses de la Generalitat de Catalunya<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

1. Introducci\u00f3<\/strong><\/p>\n

D’una anys en\u00e7\u00e0\u00a0 -sobretot a rel de l’11-M-\u00a0 s’ha tornat a posar en q\u00fcesti\u00f3 la transici\u00f3 pol\u00edtica espanyola i el “R\u00e8gim del 78”. Es poden connotar moltes coses positives\u00a0 -i tamb\u00e9 negatives-\u00a0 respecte d’aquell proc\u00e9s, per\u00f2 hi ha un fet innegable que els m\u00e9s conspicus dels seus defensors no podran negar: la transici\u00f3 espanyola, per tal de consolidar la democr\u00e0cia, assolir la reconciliaci\u00f3 i estabilitzar el pa\u00eds, va comportar l\u2019oblit (la manca de reconeixement p\u00fablic dels combatents antifranquistes) i la impunitat (la no depuraci\u00f3 de responsabilitats dels franquistes).<\/p>\n

Durant els anys 80 i 90 dels segle XX, una part de la societat civil va fer front a l’oblit. Es va desenvolupar una notable activitat cient\u00edfica de recerca per part de les universitats, que va recuperar i publicar gran part de la hist\u00f2ria dels ven\u00e7uts. Tamb\u00e9 es va fer cinema, documentals i novel\u00b7les. Per\u00f2, fruit d\u2019aquell \u201cpacte de silenci\u201d, les administracions p\u00fabliques seguien sense fer els deures. Les normatives que buscaven reparar i compensar les v\u00edctimes van ser escasses i t\u00edmides en aquests anys. Mentrestant, part de l’important patrimoni hist\u00f2ric de la guerra civil i el franquisme, que calia conservar per escometre pol\u00edtiques memorials, es malmetia.<\/p>\n

L’any 2000 t\u00e9 lloc un fet cabdal: la primera exhumaci\u00f3 d’una fossa a Priaranza del Bierzo, a iniciativa del teixit associatiu. A partir d’aquest moment les entitats memorialistes assumeixen un important rol reivindicatiu. Un canvi de paradigma t\u00e9 lloc el 2007 amb l’aprovaci\u00f3 de l’anomenada llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, una llei que naixia amb fortes mancances, i que a partir de 2011 va ser anul\u00b7lada de facto<\/em>, per inanici\u00f3, pel Govern del PP. Finalment, les visites dels relators de la ONU a Espanya l’any 2013 i la publicaci\u00f3 dels seus informes (2014) van posar en evid\u00e8ncia el d\u00e8ficit democr\u00e0tic de l’Estat i les CC AA en la mat\u00e8ria.<\/p>\n

El balan\u00e7, despr\u00e9s de 42 anys de la mort del dictador, \u00e9s molt decebedor: insuficient reconeixement i homenatge a les v\u00edctimes, presos i exiliats; negacionisme tronat; el jutge Garz\u00f3n defenestrat; resist\u00e8ncies a la retirada de simbologia franquista de l’espai p\u00fablic; subvencions a la Fundaci\u00f3 Francisco Franco; manteniment del Valle de los Ca\u00eddos com a referent franquista; manca d’un pla sistem\u00e0tic i p\u00fablic d’exhumaci\u00f3 de fosses i d’un banc d’ADN; arxius p\u00fablics inaccessibles; manca de recorregut judicial de les den\u00fancies que s’han hagut de presentar fora d’Espanya; manca de subvencions p\u00fabliques al sector; no anul\u00b7laci\u00f3 dels judicis franquistes; etc.<\/p>\n

L’estat de coses ha portat al sector a exigir una mesura que fa uns anys hauria estat considerada tabu i intocable: la derogaci\u00f3 de la Llei d\u2019Amnistia del 15 d\u2019octubre 1977 -un \u00edtem de la transici\u00f3- , que hom considera \u00a0llei de punt final. Fins i tot s’est\u00e0 obrint pas una reivindicaci\u00f3 impensable fa uns anys: la creaci\u00f3 d’una Comissi\u00f3 de la Veritat. Fins i tot el PSOE ho portava al seu programa electoral el 2015 i 2016.<\/p>\n

El frac\u00e0s de les pol\u00edtiques memorials a Espanya\u00a0 -i tamb\u00e9 a Catalunya- es deu, en bona part, a la insufici\u00e8ncia del marc legal i administratiu existent, conseq\u00fc\u00e8ncia de la manca de voluntat pol\u00edtica, que analitzarem en aquesta comunicaci\u00f3.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

2. El marc legal a Espanya<\/strong><\/p>\n

Des de la llei 46\/1977, de 15 d\u2019octubre, d\u2019Amnistia,<\/strong> a la Llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de 2007 s’han produ\u00eft alguns t\u00edmids reconeixements legislatius i administratius de les v\u00edctimes del Franquisme.<\/p>\n

Sota els governs d’UCD, es va publicar l’ordre de 31 gener de 1978 de convalidaci\u00f3 del batxillerat a la zona republicana (BOE 16.2.1978); el RD de 6 de mar\u00e7 de 1978, de reconeixement dels militars de la Rep\u00fablica (nom\u00e9s professionals, i que ho eren abans de l\u2019esclat de la guerra) (BOE 7.3.1978); el RD de 21 de desembre de 1978, de reconeixement de beneficis econ\u00f2mics als ferits i mutilats a la Guerra Civil (dels 2 b\u00e0ndols) (BOE 22.12.1978); la Llei 5\/1979 de 18 de setembre, de reconeixement de pensions i a l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica i social a favor de les v\u00eddues i familiars dels morts durant la guerra; la llei 35\/1980, de 26 de juny, sobre pensions als mutilats excombatents de la zona republicana, i la llei 6\/1982, de 29 de mar\u00e7, de pensions als mutilats civils de guerra. Sota el Govern del PSOE es va aprovar la llei 37\/1984 de 22 d\u2019octubre, que ampliava el RD 6 de mar\u00e7 de 1978 incorporant com a militars de la Rep\u00fablica aquells que havien ingressat a l\u2019Ex\u00e8rcit durant la Guerra (BOE 1.11.1984). El 1990 es van aprovar les indemnitzacions per a tots aquells que havien estat a la pres\u00f3, en el marc de la llei de pressupostos, i al 1996 es va atorgar la nacionalitat espanyola als membres de les Brigades Internacionals que ho sol\u00b7licitessin (RD de 19 de gener). Tamb\u00e9 es va retornat part del patrimoni incautat pel Franquisme, principalment als sindicats.<\/p>\n

Durant els Governs d’Aznar (PP) (1996-2004), aquell lent proc\u00e9s s’atura. L’argument \u00e9s el de que no s’han de reobrir les ferides de la guerra. La majoria del PP rebutja diverses iniciatives, com la de eliminar la simbologia franquista. \u00c9s en aquest per\u00edode quan sorgeix el concepte de “mem\u00f2ria hist\u00f2rica” i comen\u00e7a a evidenciar-se una creixent demanda social, amb la creaci\u00f3 de noves associacions. En aquest marc, s’aproven al Congres de Diputats dues declaracions de reconeixement solemnes i per unanimitat\u00a0 -amb el vot favorable del PP- per\u00f2 sense conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques. El 16 maig 2001 s’acorda el reconeixement i la rehabilitaci\u00f3 dels guerrillers de la postguerra (moral i pol\u00edtica, sense compensacions econ\u00f2miques). Per\u00f2 la resoluci\u00f3 m\u00e9s important va tenir lloc el 20 de novembre de 2002, per la qual es condemnava el cop d\u2019estat que men\u00e0 a la Guerra civil aix\u00ed com la dictadura franquista, i es reconeixia moralment a les v\u00edctimes de la GCE i de la repressi\u00f3, aix\u00ed com els exiliats i els \u201cnens de la guerra\u201d (als que se’ls reconeixia la nacionalitat espanyola).<\/p>\n

Un dels oblits m\u00e9s evidents de la transici\u00f3 s\u00f3n els desapareguts del Franquisme. Efectivament, l’activitat m\u00e9s pol\u00e8mica i medi\u00e0tica en mat\u00e8ria de mem\u00f2ria ha estat la exhumaci\u00f3 de fosses, d\u2019en\u00e7\u00e0 d\u2019aquella primera que es va obrir a Priaranza del Bierzo (Le\u00f3n) l\u2019any 2000, per iniciativa de la Asociaci\u00f3n para la Recuperaci\u00f3n de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica (ARMH). A partir d’aquesta data, han estat les associacions, els familiars i les universitats, amb arque\u00f2legs i antrop\u00f2legs voluntaris, les que han obert centenars de fosses, amb la inhibici\u00f3 dels jutges i sense cap suport institucional, m\u00e9s enll\u00e0 d’alguns ajuntaments. Els treballs s’han fet, en general, amb totes les garanties cient\u00edfiques, gr\u00e0cies al mestratge de Francisco Etxeverria, de la Sociedad de Ciencias Aranzadi.<\/p>\n

Dades de 2016 xifren el 114.000 els desapareguts (segons la causa penal instru\u00efda pel jutge Garz\u00f3n) i en 8.500 els individus recuperats en mes de 350 exhumacions de fosses realitzades des del 2000. Nom\u00e9s un 10% dels cossos haurien estat identificats (dades de 2011). Els mapes de fosses fets i lliurats per les CCAA el 2010 (nom\u00e9s 8 autonomies) sumaven 1.850 fosses.<\/p>\n

Ja amb el PSOE al govern, l’any 2005 es crea per llei, a Salamanca, el Centre Documental de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, a partir de l’Arxiu de la Guerra Civil, en el marc de la llei 21\/2005, de 17 de novembre, de restituci\u00f3 a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l\u2019Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creaci\u00f3 del Centre Documental de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica<\/strong>. (BOE num. 276, de 18-11-2005).<\/p>\n

Com es sabut, no es fins el 2007 que sota el govern del PSOE les Corts aproven la Llei <\/strong>52\/2007, de 26 de desembre, \u201cpor la que se reconocen y amplian derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecuci\u00f3n o violencia durante la guerra civil i la dictadura (BOE num. 310 de 27.12.2007), m\u00e9s coneguda com a llei de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica.<\/strong><\/p>\n

La llei declara il\u00b7leg\u00edtims els tribunals, els jurats i la resta d\u2019\u00f2rgans penals o administratius que es van crear durant la Guerra Civil per condemnar o sancionar persones per motius pol\u00edtics, ideol\u00f2gics o de creen\u00e7a religiosa. Tamb\u00e9 s\u00f3n il\u00b7leg\u00edtimes les seves condemnes i sancions. Reconeix el dret de les persones afectades per aquestes resolucions il\u00b7leg\u00edtimes a obtenir una declaraci\u00f3 de reparaci\u00f3 i reconeixement personal. Aquest aspecte ha estat sens dubte el m\u00e9s q\u00fcestionat de la llei, per que la llei no anul\u00b7la les sent\u00e8ncies franquistes, sin\u00f3 que simplement les declara il\u00b7leg\u00edtimes. En aquell moment, el govern no es va atrevir\u00a0 -per raons de garanties jur\u00eddiques, van adduir-\u00a0 a anul\u00b7lar els milers de sumaris i sent\u00e8ncies del franquisme, com el del President Companys, cas paradigm\u00e0tic que galvanitzava les reivindicacions des de Catalunya.<\/p>\n

D’altra banda, la llei de 2007 establia que les Administracions P\u00fabliques havien d’adoptar mesures per tal de retirar els s\u00edmbols d\u2019exaltaci\u00f3 de la Guerra Civil i la Dictadura que encara hi ha en molts edificis, places i carrers. Entre aquestes mesures, es podien incloure la retirada de subvencions i ajudes p\u00fabliques. Igualment, la llei pretenia despolititzar el Valle de los Ca\u00eddos, prohibint la celebraci\u00f3 d’actes pol\u00edtics d’exaltaci\u00f3 de la Guerra Civil, dels seus protagonistes, o del franquisme, i convertint-lo en un espai per recordar totes les v\u00edctimes, fossin del b\u00e0ndol que fossin. La llei tamb\u00e9 millorava les prestacions als familiars de les persones que van morir com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil i la tributaci\u00f3 de les indemnitzacions; reconeixia les associacions de v\u00edctimes; regulava el centre documental de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Salamanca, i ampliava la possibilitat d\u2019adquirir la nacionalitat espanyola als fills i n\u00e9ts dels exiliats com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil i la Dictadura. Pel que fa als desapareguts, la llei implicava les Administracions i particulars a l\u2019hora de localitzar fosses comunes i identificar les v\u00edctimes i obligava a les CC.AA a realitzar els corresponents mapes, per\u00f2 l’Estat no se’n responsabilitzava, sino que de facto<\/em> delegava en les fam\u00edlies i associacions, que tenien dret a rebre subvencions.<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

3. La situaci\u00f3 a Catalunya<\/strong><\/p>\n

Mentre l’Estat Espanyol avan\u00e7ava amb gran lentitud en el marc jur\u00eddic i institucional per reparar les v\u00edctimes del franquisme, el Govern de Catalunya tampoc s’hi va destacar especialment, malgrat tenir la Generalitat de Catalunya amplies compet\u00e8ncies.<\/p>\n

Durant els anys 80 i 90, les accions de recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica al territori s\u00f3n a\u00efllades, disperses i desiguals, i estaran protagonitzades principalment pels ajuntaments, que han retirat, recuperat o constru\u00eft monuments, substitu\u00eft plaques, canviat el nomencl\u00e0tor dels carrers, retirat honors i medalles al dictador als plens, i organitzat \u00a0<\/em>homenatges als lluitadors antifranquistes. La primera actuaci\u00f3 emblem\u00e0tica va ser la dignificaci\u00f3 del Fossar de la Pedrera, el 1985, a cura de l’ajuntament de Barcelona, a petici\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 Proimmolats.<\/p>\n

La Generalitat de Catalunya va restar inactiva en aquesta mat\u00e8ria als anys 80 i 90, fins el darrer any dels Governs Pujol. Per Acord de la Comissi\u00f3 de Govern per a Assumptes Institucionals i Socials de data de 8 de Gener de 2003, es va crear la Comissi\u00f3 Interdepartamental sobre la localitzaci\u00f3 de fosses de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme<\/strong>, amb l\u2019objectiu de recuperar la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de les persones executades i enterrades en fosses comunes reconeixent-los el dret a la identitat i a una sepultura digna. Estava formada per cinc persones de l\u2019Administraci\u00f3 de la Generalitat (departaments de Presid\u00e8ncia, de Governaci\u00f3 i Relacions Institucionals, de Cultura, de Sanitat, i de Just\u00edcia i Interior). El 27 de mar\u00e7 de 2003 el Ple del Parlament va aprovar la moci\u00f3 217\/VI (Tram. 302-00323\/06) \u201csobre la recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, especialment pel que fa al reconeixement de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Postguerra\u201d,<\/strong> a proposta d\u2019ERC. La moci\u00f3 instava al Govern a crear en tres mesos un consorci entre la Generalitat i els ens locals amb la missi\u00f3 d\u2019elaborar el mapa de fosses i el cens de desapareguts, i de forma expl\u00edcita, a \u201cdur a terme els treballs de recuperaci\u00f3 de restes mitjan\u00e7ant l\u2019exhumaci\u00f3 de les fosses\u201d. El govern no va complir el mandat.<\/p>\n

Val a dir que mentre a Espanya ja s’estaven recuperant desenes de cossos en fosses comunes (des de l’any 2000), Catalunya (la comissi\u00f3 interdepartamental) es limitava a fer un mapa mentre s’impedia a universitats i familiars obrir fosses (cas de la Fossa d’Albinyana, 2003).<\/p>\n

El Consorci que s\u00ed es va crear fou el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l\u2019Ebre (COMEBE),<\/strong> creat per acord de Govern de 10 de desembre de 2002 (la resoluci\u00f3 de Presid\u00e8ncia 950\/2003 de 3 d\u2019abril, publicada al DOGC num. 3868 de 22.4.03, d\u00f3na publicitat a l\u2019acord i publica els estatuts). Estava format per la Generalitat, el Consell Comarcal de la Terra Alta i llavors 6 ajuntaments (actualment s\u00f3n 15). Segons els estatuts, la principal funci\u00f3 del COMEBE \u00e9s la muse\u00eftzaci\u00f3 dels espais de la batalla de l\u2019Ebre.<\/p>\n

Es a partir de 2004, amb la formaci\u00f3 dels governs tripartits, quan Catalunya es dota, per primera vegada, d’una pol\u00edtica memorial. Per\u00f2 mentre en mat\u00e8ria de fosses, durant els tripartits, com veurem, el balan\u00e7 es decebedor, posant-se a la cua de les comunitats aut\u00f2nomes espanyoles en exhumacions, en mat\u00e8ria institucional Catalunya esdev\u00e9 la comunitat pionera de l\u2019Estat Espanyol en crear una instituci\u00f3 p\u00fablica espec\u00edfica per recuperar la Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica: \u00a0El Memorial Democr\u00e0tic<\/strong>.<\/p>\n

Durant el primer mandat del Govern tripartit (2004-2006), cada partit actuava de forma independent i descoordinada. La nova Conselleria d\u2019Interior, Relacions Institucionals i Participaci\u00f3 (ICV) impulsava el projecte de creaci\u00f3 del Memorial Democr\u00e0tic. Mentrestant, la Conselleria en Cap (ERC), que havia heretat la Comissi\u00f3 Interdepartamental abans esmentada, gestionava els programes d’indemnitzacions a expresos i v\u00edctimes i el de fosses, i seguia posant pals a les rodes en mat\u00e8ria de recuperaci\u00f3 de fosses a entitats i universitats. Cultura (PSC) es desentenia de les fosses i es centrava, a m\u00e9s de gestionar els equipaments propis (com el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya i l\u2019Arxiu Nacional de Catalunya), en la recuperaci\u00f3 dels \u201cPapers de Salamanca\u201d. Va ser en aquest mandat que es va aprovar al Congr\u00e9s de Diputats, com hem dit, la llei 21\/2005, de 17 de novembre, de restituci\u00f3 a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats i custodiats a Salamanca. D’altra banda, Cultura, a trav\u00e9s del Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya, assessorava la creaci\u00f3 d\u2019alguns museus especialitzats, com els museus de la Immigraci\u00f3 (Sant Adri\u00e0 del Bes\u00f2s) i de l\u2019Exili (La Jonquera). Tamb\u00e9 el COMEBE impulsava centres d’interpretaci\u00f3 a les terres de l’Ebre.<\/p>\n

4.El Memorial Democr\u00e0tic de Catalunya<\/strong><\/p>\n

Durant el primer tripartit (2004-2006) va tenir lloc un debat, acad\u00e8mic i pol\u00edtic, sobre el model de Memorial. Despr\u00e9s d’un primer projecte (2004) impulsat per Ricard Vinyes, basat en una gran instituci\u00f3 memorial centralitzada que abra\u00e7ava totes les funcions (museu, centre de documentaci\u00f3, memorial, recerca), i que va ser q\u00fcestionat per molts sectors, degut al ser car\u00e0cter dirigista, poc plural pol\u00edticament i poc respectu\u00f3s amb els equipaments muse\u00edstics i arxiv\u00edstics i centres de recerca ja existents, s’opt\u00e0 per un model m\u00e9s transversal, sostenible i cooperador amb la realitat existent i amb els ajuntaments i les entitats memorialistes, amb una seu m\u00e9s realista i un enfoc m\u00e9s adre\u00e7at a aplegar les diferents realitats memorials del territori. Aquesta reorientaci\u00f3 va ser impulsada per la Comissi\u00f3 Assessora<\/strong> del Memorial Democr\u00e0tic<\/strong> (creada per ordre publicada al DOGC n\u00fam. 4426 de 14\/07\/2005), i presidida per Borja de Riquer.<\/p>\n

Durant el segon govern tripartit (2007-2010), el programa del Memorial Democr\u00e0tic del Departament d\u2019Interior, Relacions Institucionals i Participaci\u00f3 guanya compet\u00e8ncies, ja que se li assignen les que fins llavors tenia Vicepresid\u00e8ncia (abans la Conselleria en Cap), les fosses i l\u2019Oficina d\u2019Atenci\u00f3 als Ex-Presos.<\/p>\n

A l\u2019octubre de 2007 el Parlament crea el Memorial Democr\u00e0tic (llei 13\/2007, del 31 d\u2019octubre; DOGC 5006 de 12.11.07)<\/strong>, consagrant el model que m\u00e9s amunt hem relatat. El Memorial Democr\u00e0tic \u00e9s una entitat de dret p\u00fablic, amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia i plena capacitat d’obrar, que t\u00e9 per finalitat la recuperaci\u00f3<\/strong>, <\/strong>commemoraci\u00f3<\/strong> i foment<\/strong> de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica<\/strong> durant el per\u00edode entre 1931<\/strong> i 1980<\/strong>. <\/strong>Est\u00e0 participada per la Generalitat de forma majorit\u00e0ria i directa. Est\u00e0 governada per una Junta de Govern, presidida pel Conseller\/a del Departament al que s\u2019adscriu i compta amb dos \u00f2rgans de consulta, el Consell Assessor i el Consell de Participaci\u00f3. El director \u00e9s nomenat pel Govern.<\/strong><\/p>\n

En aquesta etapa, el MD guanya coher\u00e8ncia, amb accions diversificades, sobretot de suport a les associacions del sector. Es configura, per tant, un model d\u2019instituci\u00f3 memorial, m\u00e9s lleugera, configurada a partir d\u2019una seu discreta a Barcelona i d\u2019una xarxa d\u2019espais i centres al territori. Efectivament, el MD opta per un model descentralitzat per documentar i explicar els llocs memorials en l\u2019espai p\u00fablic, senyalitzant i muse\u00eftzant indrets i vestigis relacionats amb la Guerra Civil i el Franquisme, a partir de projectes impulsats pels ajuntaments. En aquest marc crea la Xarxa<\/strong> d\u2019Espais de Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica de Catalunya<\/strong> (Ordre IRP\/91\/2010, de 18 de febrer, DOGC num. 5576 de 26.2010), que pret\u00e9n mancomunar les sinergies i els esfor\u00e7os de molts ajuntaments que han anat desplegant petits museus, centres d\u2019interpretaci\u00f3 o simplement espais senyalitzats, a partir d\u2019una marca comuna capa\u00e7 de donar-lis coher\u00e8ncia, possibilitats de rebre suports i d’establir mecanismes de cooperaci\u00f3 entre ells. La xarxa era, b\u00e0sicament, una oferta de difusi\u00f3 del patrimoni memorial del pa\u00eds mitjan\u00e7ant recursos museogr\u00e0fics. I exemplifica la import\u00e0ncia del patrimoni memorial, amb una estrat\u00e8gia que t\u00e9 en compte tot el territori i que no es basa, per tant, com ja hem dit, en una gran instituci\u00f3 memorial central. La xarxa compta amb m\u00e9s de 70 espais, dels que destaquem els centres d\u2019interpretaci\u00f3 del COMEBE i aix\u00ed com el MUME (Museu de l’Exili de la Jonquera) i la seva pr\u00f2pia xarxa.<\/p>\n

Durant el per\u00edode 2008-2010 el MD desplega, a m\u00e9s, una gran activitat, amb un programa de subvencions per a activitats i projectes adre\u00e7at a les entitats memorialistes i als espais de la Xarxa, i un ambici\u00f3s programa d\u2019activitats, publicacions, col\u00b7loquis i jornades, commemoracions i homenatges, aix\u00ed com exposicions (amb una oferta assequible d\u2019exposicions itinerants). Per altra banda, el MD crea un Centre de Documentaci\u00f3 i el Banc Audiovisual de Testimonis, elabora el Cens de Simbologia Franquista de Catalunya i mant\u00e9 un Servei Educatiu per a centres escolars. El 20 de mar\u00e7 de 2010 es va inaugurar la seu central del MD, ubicada a la Via Laietana, 69, de Barcelona. La seu presentava una exposici\u00f3 permanent modesta i suficient, i derivava la c\u00e0rrega patrimonial del MD cap a la xarxa d\u2019Espais.<\/p>\n

A finals del 2010 es produeix un nou canvi de cicle pol\u00edtic al pa\u00eds, i CiU torna al govern. Relacions Institucionals s’integra a la conselleria de Governaci\u00f3, i per tant, tamb\u00e9 les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria (que queden dins l’esfera pol\u00edtica d’UDC).<\/p>\n

El 25 de febrer de 2011 la Generalitat va decidir tancar les portes de la seu del MD, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un requeriment municipal de cessament d\u2019activitat a causa d\u2019un seguit d\u2019anomalies detectades per la Inspecci\u00f3 relacionades amb les instal\u00b7lacions de ventilaci\u00f3 i sortides d\u2019emerg\u00e8ncia.\u00a0 Aquest va ser el primer pas de l’escanyament del MD que va escometre el nou Govern, amb l’excusa de la crisi pressupost\u00e0ria, i que ha durat pr\u00e0cticament fins avui. El fons era pol\u00edtic: es considerava el MD un organisme esbiaixat cap a determinades posicions pol\u00edtiques al no tractar per igual totes les v\u00edctimes de la guerra civil. A partir de 2011, per tant, es redueix el MD a la m\u00ednima expressi\u00f3: es canvia la direcci\u00f3, es redueix la plantilla, es retalla el Consell de Participaci\u00f3 mitjan\u00e7ant les lleis \u00f2mnibus, es rebaixa el seu pressupost a la m\u00ednima expressi\u00f3, no es convoquen noves subvencions, es paralitza la Xarxa d\u2019Espais, etc. D’altra banda, el MD, sense seu, ha de realitzar el seu disminu\u00eft programa d’activitats i exposicions en seus alternatives (MHC, Montju\u00efc). Despr\u00e9s de tres anys d’intents fallits de cerca de nova seu a Barcelona, el desembre de 2014 el MD estrena nova seu al C\/Peu de la Creu, 4.<\/p>\n

5. Les fosses a Catalunya: marc legal i resultats<\/strong><\/p>\n

Com hem comentat, mentre en mat\u00e8ria memorial Catalunya feia els deures, en mat\u00e8ria de fosses i desapareguts la inacci\u00f3 del Govern ha estat, malauradament, molt evident.<\/p>\n

Recordem que la primera fossa en obrir-se a Espanya va ser l’any 2000, tot i que podem defensar que a Catalunya es va exhumar cient\u00edficament, un any abans, la primera v\u00edctima del franquisme, l’any 1999, a Castellnou de Bages: es tracta del guerriller Ramon Vila “Caracremada”, que va caure abatut per la Guardia Civil el 1963 i enterrat irregularment al lloc on fou assassinat. En aquell moment, encara no hi havia una consci\u00e8ncia arrelada del problema dels desapareguts, fins que a partir de l\u2019any 2000 el tema irromp als mitjans de comunicaci\u00f3 i familiars i universitats comencen a moure’s, a Espanya i tamb\u00e9 a Catalunya. El juny de 2003 es presenta p\u00fablicament l\u2019Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de Catalunya (ARMHC), que promou la redacci\u00f3 d’un cens de desapareguts i impulsa les exhumacions. En paral\u00b7lel, la Comissi\u00f3 Interdepartamental de la Generalitat, m\u00e9s amunt esmentada, creada tamb\u00e9 al 2003, es limita a impulsar el cens de desapareguts i de fosses. Les primeres sol\u00b7licituds d’exhumacions fetes per l’ARMHC i les universitats s\u00f3n denegades, com fou el cas de l’intent, el juny de 2003, per part d’un equip universitari de la URV i la UB, d’excavar una fossa al cementiri municipal d\u2019Albinyana (Baix Pened\u00e8s). L’ajuntament, propietari dels terrenys, ho va prohibir per indicacions del Govern.<\/p>\n

Durant el primer tripartit (2004-06), la q\u00fcesti\u00f3 de les fosses va seguir a mans de Presid\u00e8ncia (per\u00f2 a c\u00e0rrec del Conseller en cap), mitjan\u00e7ant la Comissi\u00f3 Interdepartamental abans esmentada, al marge del projecte de creaci\u00f3 del MD liderat per Interior. En aquest nou per\u00edode, es va seguir denegant a entitats i universitats la possibilitat a exhumar fosses (al menys, amb el seu suport). \u00a0Les raons que s’esgrimien era l’abs\u00e8ncia d’un marc normatiu i procedimental a Catalunya, la tipologia de les fosses del pa\u00eds (soldats i cementiris) i els preus prohibitius de les an\u00e0lisis d’ADN. La tesi del Govern era que abans de generalitzar les intervencions, calia elaborar una normativa i uns protocols espec\u00edfics, i que per abordar-los calia fer proves pilot. En aquest sentit, es va realitzar una intervenci\u00f3 pilot amb \u00e8xit: l\u2019exhumaci\u00f3 de la fossa (7 individus) de Mas Puigvist\u00f3s (Prats de Llu\u00e7an\u00e8s, Osona), el 2004, dirigida per l\u2019Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) del Departament de Just\u00edcia. Aquesta intervenci\u00f3 es va fer amb total secretisme i opacitat, i sense la direcci\u00f3 facultativa d’arque\u00f2legs. Aquesta prova pilot, per\u00f2, no va desembocar en una normativa ni en un programa estable. La inacci\u00f3 va continuar uns anys m\u00e9s.<\/p>\n

Malgrat aquest context desfavorable, l’ARMHC va promoure, el 2004, diverses intervencions a Catalunya -amb la participaci\u00f3 gratu\u00efta i desinteressada d’arque\u00f2legs i universitats-, que van registrar resultats negatius. El 23 de gener de 2004 es va intervenir a Can Tard\u00e0, a \u00d2dena (Anoia), sense que es localitz\u00e9s la fossa. Aquesta intervenci\u00f3 es va fer sense perm\u00eds de Cultura (que s\u2019inhib\u00ed) i amb comunicaci\u00f3 pr\u00e8via al Jutjat de Primera Inst\u00e0ncia i Instrucci\u00f3 d\u2019Igualada. El juny de 2004 el Departament de Cultura denega al mateix equip l\u2019obertura d\u2019una fossa a Castellbisbal (Vall\u00e9s Occidental). El motiu principal que s\u2019al\u00b7lega \u00e9s la necessitat de l\u2019elaboraci\u00f3 pr\u00e8via de l\u2019anunciat Protocol d\u2019exhumacions. El novembre de 2004 l\u2019ARMHC va decidir impulsar una nova intervenci\u00f3, al Cementiri Vell d\u2019Olesa (Baix Llobregat), en conveni amb l\u2019Ajuntament, i sota la direcci\u00f3 cient\u00edfica d\u2019un equip d\u2019arque\u00f2legs i antrop\u00f2legs de la UAB, tot i l\u2019animadversi\u00f3 de la Conselleria en Cap (que va pressionar a l\u2019ajuntament) i sense demanar, aquest cop, autoritzaci\u00f3 a Cultura. Malauradament, els resultats foren novament negatius. Finalment, el mateix equip va intentar localitzar la fossa de Can Ma\u00e7ana (El Bruc), l’abril de 2006. Aquest cop, es feu d’acord amb la Generalitat (Conveni amb la UAB i l’ARMHC). Novament, el resultat fou negatiu.<\/p>\n

Com hem dit m\u00e9s amunt, amb el segon tripartit (2007), el tema de les fosses es \u00a0traspassa al Departament d\u2019Interior, on radicava el projecte del MD. Per\u00f2 el programa de fosses (i tampoc el d’indemnitzacions a expresos) no passa al Memorial Democr\u00e0tic, sin\u00f3 que queda assignat directament a la Direcci\u00f3 General de la Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica, al departament esmentat. El canvi d’ubicaci\u00f3 (i de partit pol\u00edtic) no suposa un revulsiu, sin\u00f3 que es mant\u00e9 la incomprensible manca d’iniciativa del Govern en aquest camp. Mentre el Cens de desapareguts i el de fosses es perfecciona, es segueix impedint les intervencions en fosses, malgrat que a tot Espanya ja s’han obert centenars. Els arguments del Govern no han canviat: cal dotar-se pr\u00e8viament d’una normativa i uns protocols espec\u00edfics. Els agents implicats (les associacions memorialistes i d’arque\u00f2legs, i les universitats) repliquen que el marc legal ja existeix: per intervenir i garantir-ne els resultats amb rigor cient\u00edfic es suficient aplicar la llei 9\/1993 del Patrimoni Cultural Catal\u00e0 i el decret 78\/2002 del patrimoni arqueol\u00f2gic. I pel que fa als protocols ja es disposava dels elaborats pel professor Etxeverria, del Pa\u00eds Basc, que s’estaven aplicant a tot Espanya i a altres pa\u00efsos amb fosses recents. Fins i tot es va proposar d’afegir una disposici\u00f3 addicional a la llei del Memorial Democr\u00e0tic (2007) per regular la q\u00fcesti\u00f3 i aix\u00ed resoldre la extrema preocupaci\u00f3 legal que paralitzava la Conselleria i que li impedia impulsar, i fins tot permetre, les intervencions. El Departament va seguir amb la tesi de que calia una llei espec\u00edfica (el 2007 va crear una comissi\u00f3 assessora per elaborar la llei; Ordre IRP\/267\/2007 de 19 de juliol; DOGC 4954 de 26.7.07). I va insistir en que abans de regular calia fer m\u00e9s proves pilot. La segona prova pilot, despr\u00e9s de la de 2004, va tenir lloc el 2008. Va consistir en l’excavaci\u00f3 de la fossa (13 individus) de Gurb (Osona). Va ser impulsada pel Departament d\u2019Interior i aquest cop fou dirigida per un equip d\u2019arque\u00f2legs i antrop\u00f2legs sota el paraigua de l\u2019IMLC, la UB i la UAB.<\/p>\n

Finalment, l’any 2009 s’aprova al Parlament la Llei de fosses (Llei 10\/2009, del 30 de juny, sobre la localitzaci\u00f3 i la identificaci\u00f3 de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura franquista, i la dignificaci\u00f3 de les fosses comunes; <\/strong>DOGC n\u00fam. 5417 de 9.7.2009). Significava aix\u00f2 que ara ja es podia iniciar l’exhumaci\u00f3 de fosses? Tampoc. Per que abans calia aprovar el corresponent desplegament reglamentari, aix\u00ed com els protocols d’aplicaci\u00f3. Ambd\u00f3s van ser publicats al DOGC el 2010 (Decret 111\/2010, de 31 d\u2019agost, pel qual es desenvolupa reglament\u00e0riament la llei 10\/2009, del 30 de juny, sobre la localitzaci\u00f3 i la identificaci\u00f3 de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura franquista, i la dignificaci\u00f3 de les fosses comunes: DOGC n\u00fam. 5706 de 2.9.2010; i Resoluci\u00f3 IRP\/4072\/2010, de 15 de novembre, per la qual s\u2019aproven els protocols d\u2019aplicaci\u00f3 a les actuacions previstes en la llei 10\/2009, del 30 de juny, sobre la localitzaci\u00f3 i la identificaci\u00f3 de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura franquista, i la dignificaci\u00f3 de les fosses comunes, i en el Decret 111\/2010, de 31 d\u2019agost, pel qual es desenvolupa reglament\u00e0riament la llei 10\/2009, del 30 de juny: DOGC n\u00fam. 5784 de 28.12.2010).<\/p>\n

El 2010 es constitueix el Comit\u00e8 T\u00e8cnic de Fosses,<\/strong> creat per la llei de 2009 com a \u00f2rgan col\u00b7legiat de la Generalitat, de participaci\u00f3 externa, amb funcions consultives i d\u2019assessorament (el seu nom complet \u00e9s Comit\u00e8 T\u00e8cnic per a la Recuperaci\u00f3 i la Identificaci\u00f3 de Persones Desaparegudes<\/strong> durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista<\/strong>; Acord Gov\/236\/2009, de 16 de desembre, \u00a0DOGC 5545 \u2013 14.1.2010). La seva composici\u00f3 es renova el 2014 (Acord Gov\/79\/2014, de 3 de juny, DOGC N\u00fam. 6638 – 5.6.2014). El Comit\u00e8 substitueix un organisme similar que s\u2019havia creat el 2007 (Comissi\u00f3 Assessora per l\u2019elaboraci\u00f3 de la llei sobre la localitzaci\u00f3 i la identificaci\u00f3 de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el R\u00e8gim franquista. Ordre IRP\/267\/2007, de 19 de juliol, DOGC n\u00fam. 4954 de 26.7.07).<\/p>\n

Del 2010 al 2013 (amb el nou govern a partir de 2011), tot i tenir la llei, decret i protocols aprovats, tampoc es van obrir fosses de manera regular. Les intervencions es limitaven a actuacions d’urg\u00e8ncia davant de troballes casuals, que no sempre van donar resultats positius. Les mes nombroses van tenir lloc als escenaris de la batalla de l’Ebre, que van originar nombroses recollides de restes humanes que ingressaven al memorial de les Camposines. Pel comit\u00e8 de fosses desfilaven propostes d’exhumacions que mai es van arribar a materialitzar. Les excuses eren la manca de petici\u00f3 de familiars, les dificultats d’excavar en cementiris, la necessitat d’aprofundir en les dades hist\u00f2riques poc contrastades, les retallades pressupost\u00e0ries, etc.\u00a0 I en general, el capteniment que feia el Govern (seguint l’esperit de la llei) de prioritzar la dignificaci\u00f3 de les fosses per davant de l’exhumaci\u00f3 i la recuperaci\u00f3 dels cossos. Paral\u00b7lelament, no es va prendre cap iniciativa sobre establir un banc d’ADN per identificar els cossos i contrastar les mostres amb els familiars del cens de desapareguts. La \u00fanica fossa que es excavar en aquest per\u00edode fou a rel d’una iniciativa aliena, realitzada al marge de l’administraci\u00f3 catalana i de les entitats catalanes, i que va donar resultats negatius. Es tracta d’una fossa documentada amb sis soldats caiguts el gener de 1939 a Sant Quirze del Vall\u00e8s. El 2012 un equip d’arque\u00f2legs de la Federaci\u00f3n Estatal de Foros de la Memoria i amb subvenci\u00f3 del Ministeri de la Presid\u00e8ncia la van buscar sense \u00e8xit. En paral\u00b7lel, es produ\u00efen incidents incomprensibles, com la “requisa”, per part de la Generalitat, en un laboratori de la UB, del cos d’un possible brigadista exhumat el 2011 (conegut com a “Charlie”) en una trinxera als Raimats, a La Fatarella, en proc\u00e9s d’estudi.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n

Durant el 2013 es van produir dos fets importants: la visita de dos relators de la ONU, que van posar sobre la taula les insufici\u00e8ncies a nivell estatal de les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria, i concretament, en mat\u00e8ria de desapareguts, i l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una nova moci\u00f3 al Parlament de Catalunya.\u00a0 Ens referim a les recomanacions de l\u2019Informe del Grup de Treball contra les desaparicions for\u00e7ades i involunt\u00e0ries de les Nacions Unides de 2 de juliol de 2014 (A\/HRC\/27\/49\/Add.1) i de les recomanacions de l\u2019informe del relator Especial de Nacions Unides Pablo de Greif, sobre la promoci\u00f3 de la veritat, la just\u00edcia, la reparaci\u00f3 i les garanties de no repetici\u00f3, de 22 de juliol de 2014 (A\/HRC\/27\/56\/Add.1) (Les visites i els informes provisionals eren de 2013 per\u00f2 la publicaci\u00f3 final va tenir lloc el 2014). Aquestes visites van esperonar l\u2019aprovaci\u00f3 per ampla majoria de la Moci\u00f3 69\/X del Parlament de Catalunya<\/strong>, sobre el compliment de les recomanacions de l’informe del Comit\u00e8 contra les Desaparicions For\u00e7ades de les Nacions Unides del 13 de novembre de 2013, aprovada pel Ple del 19 de desembre de 2013, que instava al Govern i al Parlament a promoure les iniciatives legislatives necess\u00e0ries per facilitar als familiars la reclamaci\u00f3 dels cossos dels desapareguts, actualitzar el mapa de fosses, i refor\u00e7ar l\u2019exhumaci\u00f3 de fosses amb supervisi\u00f3 judicial tot garantint les identificacions per ADN mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d\u2019un Banc gen\u00e8tic d\u2019ADN.<\/p>\n

La reacci\u00f3 del Govern de la Generalitat va ser lenta, amb un acompliment de la moci\u00f3 molt discreta i tardana, malgrat la intervenci\u00f3 del S\u00edndic de Greuges i la constataci\u00f3, en seu parlament\u00e0ria, de la manca d’aven\u00e7os en el desplegament de la moci\u00f3. El govern va enviar cartes al cens de desapareguts informant de la moci\u00f3 i va comen\u00e7ar a fer gestions amb diverses institucions i universitats per explorar la possibilitat de constituir el banc gen\u00e8tic.<\/p>\n

Davant la inacci\u00f3 de l’administraci\u00f3 en la mat\u00e8ria, el 2014 es presenta una iniciativa procedent de la societat civil: el Banc d’ADN de les v\u00edctimes de la guerra civil, situat a la Facultat de Medicina de Barcelona, i que impulsen, des de 2010, dos joves familiars de desapareguts, Roger Heredia i Marc Malagarriga. El projecte no aconsegueix l’aval de Governaci\u00f3, que segueix cercant altres vies, i a partir de 2015, amb la implicaci\u00f3 del Comit\u00e8 de Fosses.<\/p>\n

Pel que fa a exhumacions, a partir de 2014 es produeix una certa reacci\u00f3. Durant els anys 2014 i 2015 va tenir lloc una important campanya de recuperaci\u00f3 de fosses de combatents caiguts -es creu que uns 40-\u00a0 el gener de 1939 a la Serra de Ri\u00e8s (Olesa de Bonesvalls i Subirats, Alt Pened\u00e8s). A la campanya de 2014 es van localitzar i exhumar 2 fosses amb 4 individus incomplerts. A la de 2015, en el marc d’un projecte i d’un conveni amb la UAB i la UB, es van excavar 2 fosses m\u00e9s amb 2 individus sencers, m\u00e9s la troballa de les restes incompletes d’un tercer. El 2016 es van obrir dues fosses mes: Mas del Puig de Torell\u00f3 i cementiri de Tremp, amb dos individus. El de Tremp fou identificat (un col\u00b7laborador del maquis mort el 1948). Tamb\u00e9 es va cercar una de les fosses del Pallars, la de l’Hostal Aidi (Llavors\u00ed), amb resultats negatius.<\/p>\n

Fins el 2016 el balan\u00e7 no pot ser mes decebedor. A Catalunya, on m\u00e9s de 500 fosses i m\u00e9s de 5000 desapareguts esperen respostes, nom\u00e9s s’ha exhumat amb \u00e8xit 5 espais de fosses (Puigvist\u00f2s, 2004; Gurb, 2008; Ri\u00e9s, 2014-15; Torell\u00f3, 2016 i Tremp, 2016) amb un total de 29 individus (6 identificats). A aquestes xifres hem de sumar les intervencions fetes als escenaris de la Batalla de l’Ebre, amb nombroses recollides de restes (fortu\u00eftes o en prospeccions d’urg\u00e8ncia) i un total de 28 exhumacions individualitzades.<\/p>\n

Cal dir, per\u00f2, que a partir de 2016 es va produir un fet transcendent. El nou govern sorgit de les eleccions del setembre de 2015 va assignar la DG de Relacions Institucionals (on radiquen les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria) al nou Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transpar\u00e8ncia, sota el lideratge de pol\u00edtics procedents de l’esquerra antifranquista. El canvi de tarann\u00e0 i de sensibilitat envers la MD ha estat m\u00e9s que evident. No tenim espai per explicar el canvi de paradigma: nom\u00e9s citarem les dues mesures estrella adoptades pel govern, que havien estat reclamades per les entitats, els familiars i el mateix comit\u00e8 de fosses: el Programa d’Identificaci\u00f3 gen\u00e8tica (2016) i el Pla de Fosses (2017). Amb el Programa s’est\u00e0 creant, per fi, un banc p\u00fablic d’ADN dels familiars dels desapareguts, a partir d’un conveni entre els departaments d’Exteriors, Just\u00edcia i Salut, mitjan\u00e7ant el qual Salut (un laboratori de l’Hospital de la Vall d’Hebron) convoca els familiars per extreure i emmagatzemar perfils gen\u00e8tics dels desapareguts per poder-los creuar posteriorment amb els perfils gen\u00e8tics de les restes recuperades a les fosses. El Pla de fosses consisteix en una campanya sistem\u00e0tica d’exhumaci\u00f3 d’un nombre important de fosses mitjan\u00e7ant un contracte de 18 mesos (juliol 2017-desembre 2018) licitat i adjudicat a una empresa especialitzada amb un valor de 750.000\u20ac. Precisament, el juny de 2017 es va realitzar la darrera intervenci\u00f3 d’urg\u00e8ncia pr\u00e8via al Pla de Fosses, que va tenir lloc a Figuerola d’Orcau (Pallars Juss\u00e0), on es van recuperar els cossos de 17 soldats franquistes.<\/p>\n

Una altra mesura executada recentment pel govern es l’actualitzaci\u00f3 dels censos. Des del gener de 2017 s’han incorporat 129 noves fosses. El cens actual de fosses en comptabilitza 503 (235 confirmades i 268 probables). El de desapareguts supera els 5.500.<\/p>\n

No podem acabar aquest apartat que precisament destaca el cop de tim\u00f3 que el govern catal\u00e0 ha promogut a partir de 2016 en mat\u00e8ria de mem\u00f2ria i desapareguts sense fer refer\u00e8ncia a la darrera fita legislativa assolida: l’aprovaci\u00f3 pel Parlament de Catalunya, el passat 29 de juny, de la llei 11\/2017, de 4 de juliol, de reparaci\u00f3 jur\u00eddica de les v\u00edctimes del franquisme<\/strong> (DOGC num. 7406 de 6.7.2017), que a mes, ha comportat la publicaci\u00f3, al mateix DOGC, de la llista de 66.590 persones i 15 entitats afectades.<\/p>\n

6. Per una nova legislaci\u00f3 de fosses a Catalunya<\/strong><\/p>\n

El febrer de 2016, un grup d’activistes, entre els que es troba el sotasignat, van elaborar una llei alternativa a la llei de fosses catalana de 2009, conven\u00e7uts de les seves mancances, i la van trametre a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya. La iniciativa feia un an\u00e0lisi de l\u2019articulat i conclo\u00efa que la llei posava massa traves a les exhumacions i que prioritzava en exc\u00e9s les dignificacions per davant la recuperaci\u00f3 de cossos. Es proposava un nou redactat (en forma d\u2019esmenes parcials i en forma de text alternatiu) amb mecanismes m\u00e9s \u00e0gils, on la Generalitat havia d\u2019actuar d\u2019ofici per obrir sistem\u00e0ticament, concertant amb universitats i entitats, totes les fosses, sense\u00a0 dependre de les sol\u00b7licituds de familiars (\u00e9s a dir, sense que es pogu\u00e9s objectar l\u2019obertura d\u2019una fossa si no hi havia un familiar del Cens que ho hagu\u00e9s sol\u00b7licitat formalment). I, sobretot, es pretenia crear, d\u2019una vegada, el banc gen\u00e8tic. La proposta legislativa era una resposta a la inacci\u00f3 del Govern en mat\u00e8ria de fosses, i a la manca de compliment del Govern de la moci\u00f3 69\/X, de 2013, que reclamava, sense \u00e8xit, crear el banc gen\u00e8tic d\u2019ADN i refor\u00e7ar la exhumaci\u00f3 de fosses. En definitiva, es tractava de modernitzar la llei fent-la m\u00e9s efectiva, com les recents lleis de Navarra, Andalusia i Balears. El cert es que la majoria dels grup parlamentaris no van donar resposta a la proposta, i el Govern (el nou equip d\u2019Exteriors) la va rebre amb disgust i incomoditat. La seva tesi era que el problema no era la llei. Vist el nou tarann\u00e0 del govern a partir de 2016 (Banc gen\u00e8tic creat i Pla de fosses), caldr\u00e0 recon\u00e8ixer que el principal problema era, efectivament, tal com hem vingut denunciant tots aquests anys, la manca de voluntat pol\u00edtica.<\/p>\n

La intenci\u00f3 d\u2019aquest apartat de la comunicaci\u00f3 era analitzar la llei 10\/2009 de fosses i fer una cr\u00edtica de les seves insufici\u00e8ncies, aix\u00ed com definir els eixos de la llei alternativa que es proposava. La manca d\u2019espai assignat a les comunicacions ens obliga a renunciar-hi.<\/p>\n

7. La governan\u00e7a del sector a Catalunya<\/strong><\/p>\n

A la Generalitat de Catalunya la gesti\u00f3 de la Mem\u00f2ria est\u00e0 segmentada. El Memorial Democr\u00e0tic \u00e9s un organisme p\u00fablic aut\u00f2nom creat per llei que s’ocupa de la recuperaci\u00f3<\/strong>, <\/strong>commemoraci\u00f3<\/strong> i foment<\/strong> de la MD. Per\u00f2 els afers de presos i fosses no depenen del MD, sino que es gestionat de forma directe per la Subdirecci\u00f3 de Mem\u00f2ria, Pau i Drets Humans<\/strong> de la Direcci\u00f3 General de Relacions Institucionals del (a partir de 2016) D<\/strong>epartament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transpar\u00e8ncia<\/strong> (fins 2016, estava al Departament de Governaci\u00f3 i Relacions Institucionals). L’esmentada SDG, que t\u00e9 com a funci\u00f3 orientar i promoure les pol\u00edtiques p\u00fabliques de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica i de foment de la pau i els drets humans, gestiona el programa de Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil i el Franquisme<\/strong> i el servei d\u2019Atenci\u00f3 als presos pol\u00edtics. <\/strong>Igualment vehicula i coordina la relaci\u00f3 de la Generalitat amb el MD i tamb\u00e9 amb l\u2019Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau -ICIP- (que pengen de la mateixa conselleria), aix\u00ed com amb d\u2019altres organismes de car\u00e0cter memorialista participats per la Generalitat i compartits amb l\u2019administraci\u00f3 local, com s\u00f3n el Consorci del Museu Memorial de l’Exili<\/strong> (MUME) (La Jonquera) i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre<\/strong> (COMEBE).<\/p>\n

Per altra banda, d\u2019altres conselleries estan implicades. Cultura, per raons obvies, dons gestiona directament equipaments tant importants com l\u2019ANC o el MHC. I com hem vist m\u00e9s amunt, tamb\u00e9 Just\u00edcia, Salut, Universitats, etc.<\/p>\n

Creiem que els afers de MD haurien d\u2019estar en mans d\u2019una DG pr\u00f2pia (com en \u00e8poca del tripartit), i en tot cas, no vinculada a una DG com la de Relacions Institucionals que en els darrers anys ha passat per tres conselleries diferents (Interior, Governaci\u00f3, Exteriors). Convindria que els afers de Mem\u00f2ria es gestionessin d\u2019una manera central i transversal des de una conselleria potent, o b\u00e9 des d\u2019un Departament de Cultura refor\u00e7at, o be des del mateix departament de Presid\u00e8ncia, que es on millor s\u2019ubiquen les pol\u00edtiques transversals i interdepartamentals. D\u2019altra banda, l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una empresa p\u00fablica com el Memorial Democr\u00e0tic, creada per llei, amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia i amb autonomia de gesti\u00f3, fa recomanable el trasp\u00e0s de les compet\u00e8ncies, programes, recursos i personal de la SDG (fosses, indemnitzacions) al mateix MD, doncs a priori un organisme aut\u00f2nom pot gestionar de forma m\u00e9s eficient i \u00e0gil els programes de mem\u00f2ria, i interlocutar de manera m\u00e9s independent amb els agents acad\u00e8mics i associatius del sector. El MD hauria de ser capa\u00e7 tamb\u00e9 de refundar la xarxa d\u2019Espais de Mem\u00f2ria com un organisme per implicar el territori en la governan\u00e7a el sector, mitjan\u00e7ant el treball cooperatiu en xarxa amb els ajuntaments del pa\u00eds.<\/p>\n

\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

AA.VV. Congr\u00e9s Internacional \u201cEspai Urb\u00e0, mem\u00f2ria i ciutadania\u201d.<\/u> (Barcelona, 15-18 de mar\u00e7 2011). Memorial Democr\u00e0tic Generalitat de Catalunya \u2013 CEFID UAB<\/p>\n

GUIX\u00c9 COROMINES, JORDI (2009). Memorial Democr\u00e0tic: un patrimoni col\u00b7lectiu <\/u>dins GUIX\u00c9, Jordi, i INIESTA, Montserrat (ed.) Pol\u00edtiques p\u00fabliques de la mem\u00f2ria.<\/em> I Col\u00b7loqui Internacional Memorial Democr\u00e0tic (2007). Vic: Eumo Editorial, 2009.<\/p>\n

MEN\u00c9NDEZ, F.XAVIER (2005) La recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria: estat de la q\u00fcesti\u00f3 a Catalunya <\/u>(dins el Dossier \u201cLes Fosses comunes: la mem\u00f2ria soterrada\u201d). L\u2019AVEN\u00c7 Revista d\u2019Hist\u00f2ria i Cultura<\/em>. (pp 34-39). Num. 299. Febrer 2005<\/p>\n

MEN\u00c9NDEZ, F. XAVIER (2011). Els centres i els espais de Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica a Catalunya<\/u>\u201d MNEM\u00d2SINE<\/em>.<\/u> Revista catalana de Museologia.<\/em> Num. 6. 2010-11. Associaci\u00f3 de Muse\u00f2legs de Catalunya. Barcelona, 2011.<\/p>\n

PAG\u00c9S I BLANCH, PELAI (2007). El proc\u00e9s de la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2ria a Espanya<\/u>. a Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica<\/em>. Memorial Democr\u00e0tic. Desembre 2007<\/p>\n

SOL\u00c9, QUERALT (2008).Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-39). Editoral Afers. Barcelona.<\/p>\n

SOL\u00c9, QUERALT (2016). Gobiernos democr\u00e1ticos del Estado espa\u00f1ol frente la persistencia de la memoria y la historia de las fosas de la Guerra Civil Espa\u00f1ola. La actuaci\u00f3n de la Generalitat en Catalunya (2004-2015).<\/u> Revista MUNIBE Antropologia-Arkeologia<\/u><\/em> num. 67, 2016<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

F. Xavier Men\u00e9ndez i Pablo,\u00a0Arque\u00f2leg i muse\u00f2leg. Membre del Consell de Participaci\u00f3 del Memorial Democr\u00e0tic i del Comit\u00e8 de Fosses de la Generalitat de Catalunya \u00a0 1. Introducci\u00f3 D’una anys en\u00e7\u00e0\u00a0 -sobretot a rel de l’11-M-\u00a0 s’ha tornat a posar en q\u00fcesti\u00f3 la transici\u00f3 pol\u00edtica espanyola i el “R\u00e8gim del 78”. Es poden connotar moltes …<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-484","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-axis-1-laws-and-the-past"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/484","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=484"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/484\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":498,"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/484\/revisions\/498"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=484"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=484"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/europeanmemories.net\/frog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}