Transmission and knowledge of the past. Memory as a public policy

Debate with candidates

L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la UB (EUROM) i la Fundació Cipriano Garcia de Comissions Obreres de Catalunya promouen un debat amb els representants de les candidatures catalanes a les pròximes eleccions generals amb l’objectiu de donar a conèixer les posicions dels diferents partits davant les polítiques de memòria.

El debat serà emés en directe i tindrà lloc el dia 9 de desembre a les 17h a la Universitat de Barcelona. Han confirmat participació Gabriel Colomé (PSC), Feliu Guillaumes(Democràcia i Llibertat), Joan Mena Arca (En Comú Podem), Salvador Ferran i Pérez-Portabella (Unió) i Joan Tardà (ERC).

Moderat per l’historiador Jordi Guixé i Coromines, director de l’EUROM, i per Javier Tébar, historiador i director de l’Arxiu Històric de CC.OO, el debat ha rebut adhesions de diverses entitats que treballen en la recuperació de la memòria històrica a Catalunya i a Espanya.

#20DMemoria

Motivacions

Els usos del passat són cada vegada més presents tant en l’arena política com mediàtica. Les discussions al respecte han pres cada cop més importància, no només a escala nacional, també des d’un punt de vista europeu –enguany hem presenciat diferents posicionaments al voltant de la fi de la Segona Guerra Mundial i com les diferents memòries d’aquest episodi històric, fonamental per entendre el projecte unitari europeu, han esdevingut un repte de gestió política. A Espanya, l’Estat s’enfronta a reptes concrets, plantejats per entitats i diferents actors de la societat civil, des de l’inici de la passada dècada.

Les demandes i reivindicacions socials han cristal·litzat en la creació de diferents instruments: una nova legislació, noves institucions i programes d’actuació a diferents nivells competencials (estatals, autonòmics i municipals). Tanmateix, aquestes mesures han incrementat el debat entre detractors i valedors, entre els que creuen que han estat mesures porugues i els que creuen que han estat mesures radicals –l’exemple de la llei coneguda com a “Ley de la Memoria Histórica” és paradigmàtic. Mentrestant, diferents instàncies internacionals, com els relators de les Nacions Unides o la justícia argentina, han ampliat el debat a dimensions jurídiques fins ara inèdites a Espanya.


12311309_916658965078974_3541456898387825869_n

SHARE0

By continuing to use the site, you agree to the use of cookies. more information

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close